From lost to the river, del ruteo

Después de acabar un examen de lo más largo, empaquetamos 4 cosas y cogimos el primer tren dirección Amsterdam Centraal. Allà ens esperaven els tetes, el Xaviusko i el Ferminuki. Quina il·lusió més gran quan ens vam retrobar després d’uns minuts d’ ‘incertidumbre’.

El Fermi estava to loko perquè flipava amb el hostal regentat per un simpàtic xinès (modo ironia ON), que ens va pegar la xapa amb el check-in i el check-out. La primera perla del viatge la va deixar anar el nostre Fermi amb un anglès sorprenentment fluït: ‘I no here’, al preguntar-li una dona per una direcció.

No comentarem els crits dels yonkis de l’hostal que ens van despertar a la nit, excepte a la Núria que dormia profundament (inclús mantenia interessants diàlegs amb ella mateixa). Vam aconseguir visitar Amsterdam en 10 hores per després marxar cap a Utrecht. Aquí l’hostal el portava endavant el Jossepe. Un home entranyable que ens va oferir cafè al menys 3 vegades a les 9 de la nit. I, després de deixar les maletes, ens vam preguntar: ‘Where is the ambient?’. ‘Desde luegu’ que cap ciutat és com Groningen en tema ambient.

Al matí, després de l’esmorzar made in Albert Heijn, vam caminar amunt i avall de la city. Y del canaleo que te veo, nos fuimos para Delft. O Somàlia – segons qui ho miri (eh, Fermi). Sembla que estiguem obsessionats pels hostals, però és que han estat RISAS. Aquest últim, el vam compartir amb un psicòpata i un rodamóns o aquestes van ser les descripcions que creiem que més s’adequaven al seu perfil.

I, from lost to the river, vam pagar el sablazo de les taquilles de l’estació per acabar de veure Amsterdam i acomiadar-nos fins el dijous 20 que volveremos a casa por Navidad como los buenos turrones y se liará.

Frases per la posteritat: I no here, Be full, 18M, Ostia repute, Desde luegu, From lost to the river, Del canaleo que te veo, És el mas style, Artuuuur i també hi ha unió, estem lokus, Esto es Somalia.

Objetivo núm. 12: Cantar Pereza para que los holandeses lo flipen todavía más en la bici

Marina y Nuri.